martes, 3 de noviembre de 2009

UTILITAT DE GOOGLE READER


Google Reader és un servei que ofereix Google, l’objectiu bàsic del qual és portar a terme una administració dels blogs i webs als quals cada persona se subscriu.

Aquest servei, accessible des d’un compte de Google, permet subscriure’s a  blogs i planes web que interessen a l’usuari, amb la finalitat d’oferir-li una gestió de la informació més recent i actual; és a dir, una de les funcions de Google Reader és oferir a l’usuari la informació més actual (provinent de blogs o webs), de manera que s’evite el fet d’anar a consultar cada web o blog per tal de veure si ha posat cap informació nova. Per tant, suposa un gran avantatge pel que fa a l’estalvi de temps, ja que gràcies a aquest servei no s’ha d’estar buscant cada blog o web per separat, sinó que la informació més recent i nova es mostra a la pàgina principal de Reader.

Es tracta, per tant, d’un lloc útil de presentació de nova informació, d’un lloc contínuament actualitzat, eficient per sí mateix, i eficaç, ja que tan ràpid com es publique la informació, es registrarà al compte de l’usuari seguidor.

Subscriure’s és ben senzill; només cal fer click a “añadir suscripción” i posar-hi la direcció URL del lloc web que es vulga seguir.

Aquest sistema, pot reportar una sèrie de beneficis per a la comunitat educativa, tals com seguir el treball d’alguna eminència, i fer-ho de la manera més ràpida, actual i ràpida possible, seguir el mestre els treballs digitals dels seus alumnes, veient en tot moment si són complidors pel que fa al plaç d’entrega d’activitats; veure els alumnes les informacions més actuals dels seus mestres, etc.

D’aquesta manera, la seua funció també és social, ja que permet connectar no persones entre si, sinó informacions de persones, on una persona A, pot seguir el treball d’una persona B, però aquesta persona B pot no seguir el treball de la persona A, però sí el de la persona C. i així successivament. Tot això vol dir que el fet de subscriure’s a un blog o web d’algú no compromet la identitat pròpia, fent possible que l’altra persona no veja qui està subscrit al seu treball; contràriament com passa a Twitter, on sí que és possible veure els seguidors.