lunes, 26 de octubre de 2009

TWITTER I L'EDUCACIÓ


   Primerament, cal tenir ben clar què és Twitter i per a què s’utilitza, així com algunes de les seues particularitats. Twitter és un servei social a través de la xarxa d’Internet, que permet connectar entre sí al nombre de persones que cada usuari considere. Es tracta d’un sistema que aconsegueix dues coses; seguir els treballs o informacions d’altres persones, i que el treball de cada usuari puga ser seguit per la resta de membres, cosa que resulta beneficiosa per a les dues parts; els seguidors i els que segueixen el treball d’altres. Però no només queda allí la cosa, sinó que Twitter, tot i no estant enregistrat, proporciona a l’usuari o al visitant un servei de buscador d’informació on s’introdueix la o les paraules clau, i automàticament apareixen les entrades més recents sobre el tema que s’està buscant (també es poden cercar entrades més antigues, relacionades amb allò que s’està buscant). 

   Amb tot això, de vegades, no sempre es troba allò que es busca; i és que el servei de cerca no sempre satisfà les necessitats de l’usuari i el visitant, ja que quan es busca alguna cosa, els resultats són informacions relacionades amb allò buscat i no exactament el que es busca. Malgrat això, moltes vegades sí que resulta útil i efectiu.
A banda de tot això, aquest servei social, conté la funció dels “microbloggings”, és a dir, una mena de missatgeria que permet als usuaris escriure fins a 140 caràcters per tal de reflectir els titulars de les seues informacions. Per tant, es tracta d’un sistema molt actualitzat on les entrades queden ordenades segons l’actualitat de les mateixes, quedant les més antigues, més endarrerides.

   Tota l’explicació anterior serveix per a argumentar les implicacions en educació que té Twitter, on de fet, cada vegada amb més consolidació, està esdevenint un nou portal d’informació que beneficia tant a professors com a alumnes, donat que ofereix la possibilitat de connectar a través de la funció seguidors/seguits als membres usuaris d’aquesta singular plataforma. La metodologia per tal d’aplicar l’educació en aquest lloc virtual no és concreta, sinó que és molt diversa. Això és, el mestre pot oferir als seus alumnes, els seus treballs, investigacions, informacions, etc, i els alumnes poden seguir-les i treballar-les al mateix temps, ja que la rapidesa és una de les característiques fonamentals d’aquest servei. O també poden ser els alumnes els qui construisquen el coneixement, i el compartisquen amb la resta de companys i amb el mestre, fent l’ús de les Noves Tecnologies instantàniament, cosa que és fonamental per tal que l’alumnat assolisca les competències bàsiques que recull la legislació. Per tant, cada vegada serà més freqüent l’ús de les Noves Tecnologies com a mitjà del procés d’ensenyament-aprenentatge i s’aconseguirà que l’alumnat es desenvolpe integralment.
Però, no només en l’escola, sinó fora d’ella, perquè l’adquisició d’aquestes habilitats i capacitats ha de ser projectada i no estancada, és a dir, no s’ha de quedar a l’escola i quan s’acaba el curs s’oblida allò aprés, sinó que ha de tenir un enfocament de futur, on allò aprés siga la base de tota aquella activitat que, fora de l’escola, siga quotidiana i d’ús assidu.

   Per a finalitzar, comentaré el que he aprés amb l’activitat.
 He comprovat l’eficàcia del buscador d’informació, que com deia abans, és bona però podria millorar. A més, he pogut inserir l’enllaç del meu blog al meu usuari per tal de donar a conéixer les meues informacions, he estat inspeccionant Twitter, per tal de conéixer-ne millor el funcionament, i en definitiva, he pogut comparar els diferents espais virtuals (Flickr, FriendFeed, Delicious, Twitter, etc) amb l’objectiu de saber la finalitat de cadascun. 

No hay comentarios: