martes, 13 de octubre de 2009

SÓC MESTRE; NOVES TECNOLOGIES, PER A QUÈ?


El context en el qual heu de situar-vos per tal d'entendre l'escrit és el següent: he acabat la carrera de magisteri i he trobat treball en un centre educatiu de Castelló. En aquest centre m'han assignat una classe de cinqué de primària i fa una setmana que han arribat una sèrie d’eines informàtiques entre les quals hi ha una pissarra digital, uns ordinadors portàtils per als alumnes i per al mestre, i discs interactius amb múltiples activitats relacionades amb el temari que hi apareix als llibres de text. Però, de moment, aquest material es troba guardat al magatzem. S’ha de fer alguna cosa per treure-li profit.
És ací on ve la meua proposta, aprofitar al màxim tots els recursos tecnològics que, aplicant-los a l’educació, donen com a resultat l’assoliment de les competències bàsiques en matèria del Tractament de la informació i competència digital dels meus alumnes. Per tal de portar a terme això, és necessari fer una bona gestió dels recursos informàtics i tecnològics; per tant, es necessita una metodologia o una manera d’incorporar amb normalitat el nou material a la classe, de forma que l’alumnat puga assolir la competència digital a la qual fan referència el BOE i el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell.
És important determinar les finalitats de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu i quins objectius es volen aconseguir amb la seua introducció. És ara quan exposaré per a què faré servir aquestes TIC.
Els ordinadors portàtils seran l’eina fonamental de treball de l’estudiant, sent la pissarra digital l’element de suport i de projecció d’imatges, bé des de la xarxa d’internet o des dels mateixos ordinadors. Els alumnes hauran de fer els exercicis a través del teclat o via pantalla tàctil; per tant s’afavoreix l’adquisició de coneixements utilitzant les noves tecnologies, encara que no s’ha d’obviar el treball manual ja que les noves tecnologies, segons el meu punt de vista, han de ser un complement important, però no un substitut. A més, la pissarra digital ofereix una àmplia gamma de possibilitats, donat que les matèries com geografia, ciències naturals o matemàtiques, es fan més comprensibles donat que projecta imatges tridimensionals, mapes complets, permet ampliacions i parar-se a veure el detall, etc. És a dir, és un mitjà excel·lent que exemplifica la teoria fent, si més no, més interessant la matèria.
Un dels casos més famosos de l’aplicació d’aquests recursos informàtics a l’aula són els tablet PC de l’escola d’Ariño, gràcies als quals, els alumnes van adquirint les competències bàsiques digitals; dit d’una altra manera, aprenen a buscar informació, a contrastar-la amb altres fonts, a determinar els missatges que els arriben enfrontant-se a ells amb l’esperit crític que l’experiència i els coneixements apresos els proporcionen, etc. Cal dir que les TIC són eines pràctiques mitjançant les quals es poden abordar totes les matèries, això és, és transversal perquè des d’elles es poden abordar la majoria de les assignatures curriculars, donant així, un altre punt a favor per al seu ús.
Però la finalitat última de la incorporació de les TIC a l’aula no és restringir el seu àmbit d’ús, és a dir, no és només saber utilitzar-les a l’escola per tal de resoldre les activitats proposades pel mestre, sinó que el que es pretén és que l’alumnat adquirisca els coneixements suficients i indispensables com per a afrontar la vida i salvar els problemes quotidians, els infortunis diaris; saber detectar amb més facilitat problemes de caire informàtic a nivell de hardware i software, editar de la forma més satisfactòria textos, crear o editar imatges, buscar informació per la xarxa tot i sabent la manera més adequada per fer-ho, etc.
La conclusió a la qual es por arribar és que les TIC aplicades a l’educació són un poderós mitjà de comunicació i de transmissió de saber, que no només són útils a l’escola sinó que són fins i tot necessàries en la vida real. Per tant, s’ha de saber fer un bon ús d’elles amb l’objectiu final, encara que un tant utòpic, de millorar el món.