martes, 20 de octubre de 2009

L'ESCOLA 2.0


La web 2.0 representa un avanç de tipus variat, és a dir, tecnològic, informàtic i social, entre altres; però, també educatiu, ja que l’educació a la qual fa referència l’Escola 2.0 se serveix dels beneficis que la web 2.0 li proporciona.

Quins beneficis aporta la web 2.0 per a la comunitat que fa servir la xarxa? La capacitat de comunicar-se, cooperar i compartir.
Tots els recursos digitals que ens ofereix la xarxa estaran a la disposició de les persones, en la mesura del possible i limitat per la naturalesa dels programes i aplicacions (software lliure o no lliure), amb l’objectiu de facilitar la comunicació entre les persones, per molt lluny que estiguen. Un altre benefici és la cooperació i la col·laboració, que poden dur-se a terme en forma de projectes digitals comuns, o individuals però amb possibilitat de participació, per tal d’afavorir la implicació personal i/o de grup. I el fet de compartir tota una sèrie de material, que, oferit per cadascú, amb prèvia autorització, faça possible interactuar més directament amb altres persones, i donar a conéixer objectives i/o subjectives informacions, siguen interessants o irrellevants.

Però, com seria l’Escola 2.0?
Es tractaria d’una institució docent que incorporara una metodologia pràctica d’ensenyament i aprenentatge, a través dels recursos tecnològics i informàtics que estiguen al seu abast en eixe moment. 
Per tant, hauria de ser innovadora respecte a la forma d’educar tradicional (llapis, bolígraf, llibres i algun que altre ordinador) per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat i que puga assolir el màxim possible de saber cognoscitiu, i saber procedimental. I, a més, hauria de ser una escola indagadora, és a dir, que no s’ancore en una metodologia concreta, sinó que vaja canviant i adaptant-se als temps que corren, que vaja transformant-se a mesura que es transforme la societat, i que estiga en constant evolució. Que investigue noves formes de portar a terme la didàctica, i que reflexione sobre l’eficàcia i l’eficiència d’aquesta.
Pel que fa a l’alumnat, es procurarà que la col·laboració i coopració entre els companys siga l’eix fonamental, a partir del qual s’estructure el coneixement, ja que tal i com cita John Sealy Brown, “el coneixement flueix en el marc d’una pràctica compartida, però s’estanca quan una pràctica no és compartida”.
A més, la preocupació del docent, no només és que l’alumnat adquirisca totes les habilitats i coneixements que apareixen als currícula i que una vegada apresos, amb el temps s’obliden per no utilitzar-los; sinó que, fora del context escolar, l’alumnat siga capaç de defendre’s en la vida i que tot allò que haja aprés a l’escola, tinga una aplicació real, i no suposada com passa sovint. Per tant, és important destacar l’acció del mestre com a element de reforç de l’ús de la tecnologia pràctica que tinga una projecció fora de l’àmbit escolar.
I per finalitzar, el tema de “els deures”. Una escola 2.0 hauria de ser conscient de la transició en què ens trobem immers, o el que és el mateix, hauria d’adonar-se’n de la doble vessant que es presenta: l’educació de llibre, i l’educació d’ordinador. L’escola 2.0 hauria de saber compatibilitzar les dues formes d’ensenyar, ja que les dues es complementen i no cauen en contradicció. De vegades és més convenient utilitzar-ne unes o unes altres, encara que els beneficis de les de l’ordinador siguen aparentment “insuperables”.




No hay comentarios: