miércoles, 23 de diciembre de 2009

EL MEU PLE I GLIFFY

Per fer més gran la imatge, fes clic ací: ampliar


Gliffy és una eina digital que ens permet confeccionar esquemes, diagrames, representacions gràfiques dels continguts de determinades matèries, i en síntesi, és una aplicació didàctica molt eficient i potent. 

El procés d'enregistrament és senzill; et dónes d'alta amb el teu correu electrònic i la contrasenya, i directament apareix el teu panell amb les diferents funcions a l'hora de confeccionar el teu diagrama. Cal dir, que una de les funcions que té, a ressaltar, és l'opció de privatitzar o fer públic el teu treball, cosa que permet que la resta d'usuaris puguen veure i utilitzar el teu propi treball (en cas que poses l'opció de fer públic el treball). A més, ens ofereix l'oportunitat de modificar el tamany del treball i incrustar-lo als blogs o les planes web. Per tant, es tracta d'una ferramenta molt útil, ja que a banda de permetre fer esquemes o mapes conceptuals, possibilita divulgar-los a través de plataformes digitals (blogs, webs, etc).

Com totes les aplicacions, Gliffy té algunes limitacions. És a dir, permet construir i elaborar artefactes senzills i simples, amb imatges, text, fletxes i figures; però, estructures més elaborades i complexes difícilment podria assolir-les. Es tracta d'una eina per a anar introduint-se en la fabricació d'esquemes on-line, però potser no siga la més perfecta, ni molt menys, ja que com deia abans, és un tant limitada.

Malgrat tot, és útil i pràctica; i realment, és més que suficient, perquè per molts retocs i impacte visual que haja, si el contingut i la forma d'esquematitzar no s'adequa a les necessitats d'aprenentatge de les persones, ja no és ni útil, ni pràctica. Aleshores, no és tant què poses, sinó com ho poses.


martes, 1 de diciembre de 2009

LA NOSTRA WEBQUEST

Amb aquest treball hem descobert el que és una webquest: una ferramenta per a desenvolupar uns determinats continguts triats pel mestre, de forma creativa, útil i pràctica ja que amb aquests tipus de tasques, l’alumnat assimila millor els coneixements, perquè s’involucra més en la consecució de l’activitat utilitzant nous utensilis per a realitzar les diverses activitats ja que té més ganes d’aprendre i descobrir el món.

Les webquest són unes eines molt útils perquè poden abarcar distintes competències i àrees, on els alumnes creen el seu propi material, i a més, constitueix una forma innovadora de dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, i desperta el seu interés i ganes de fer les coses.

Amb aquest tipus de treballs, es contribueix a l’aprenentatge dels alumnes que fan l’activitat i de la resta de persones que la veuen per Internet.

Un apunt important a l’hora de realitzar una WebQuest és que ha d’estar ben explicada, detallada i adequada a l’edat, nivell, característiques i necessitats de l’alumnat al qual va dirigida. A més, ha d’estar oberta a canvis, modificacions i suggeriments.

Pel que fa al nostre aprenentatge, cal dir que ens hem adonat que existeixen diverses opcions per transmetre els coneixements als alumnes i diverses formes de fer les activitats, a banda del llibre de text tradicional. Hem aprés a relacionar objectius, continguts i competències bàsiques, a elaborar una rúbrica que s’adequa a les activitats, hem desenvolupat la nostra visió creativa sobre les coses, i en definitiva, hem treballat un recurs que té moltes utilitats per al nostre futur professional.

sábado, 21 de noviembre de 2009

PERILL PER ALS XIQUETS? LA INTERNET I HAPPY TREE FRIENDS



"Happy tree friends" és una sèrie de dibuixos animats creada exclussivament per a adults, però amb el desenvolupament d'Internet i el fàcil accés per als xiquets a portals de la xarxa arxiconeguts i simples d'utilitzar, com ara youtube, aquesta sèrie d'animació s'ha convertit en un artefacte molt perillós.

Els vídeos que apareixen més amunt, són una mostra que reflexa l'essència d'aquestos dibuixos; la seua temàtica és molt diversa, és a dir, cada capítol és una història diferent, però totes les històries tenen un factor comú: la VIOLÈNCIA. En totes les escenes (la seua durada és aproximadament de 3 minuts), la mort n'és el desenllaç, i els mitjans imagineu-vos-els. I pel que fa als personatges cal dir que són uns éssers, uns animalets, d'aspecte inofensiu, amable, i angelical, que fan un ús exagerat de la violència, on el seu final sempre és tràgic.

Però, són realment perillosos per als xiquets? Doncs sí, a la plana web oficial apareixen els símbols de prohibit veure la sèrie a menors. Tot i així, aquestos símbols es troben estratègicament posats, i d'una manera difosa per tal que no es vegen amb claredat. A banda d'això, i per a més inri, les armes que utilitzen, no són armes com a tals, sinó són materials utilitzats en la vida quotidiana (tisores, bombetes de llum, vehicles...), en definitiva, objectes a l'abast de qualsevol persona. I el seu llenguatge és universal, la gesticulació, els moviments, cosa que afavoreix que arribe a qualsevol receptor, siga quin siga el seu idioma.

De fet, al voltant d'aquest fenòmen, que va arribar al seu punt més àlgid a l'any 2000, s'han organitzat una sèrie d'associacions de pares i mares, l'objectiu de les quals és l'eradicació d'aquesta sèrie de dibuixos, o, si més no, restringir la seua visió als adults.

Què hi penseu sobre tot això? Estan els xiquets d'avui dia en perill? Jutgeu-ho per vosaltres mateixos.

Més capítols fent click: 1-2-3-4-5-6


jueves, 19 de noviembre de 2009

LES NOVES TECNOLOGIES AL COL·LEGI DE SAN WALABONSO


El passat 12 de novembre va tenir lloc, a Benicàssim, una conferència sobre l’aplicació de les noves tecnologies a l’escola de San Walabonso, a Niebla (Huelva).  El “conductor” de la xarrada va ser Fernando García Páez, un mestre totalment immers en l’ús de les noves tecnologies a l’aula, i va assistir-hi gent pertanyent a l’àmbit educatiu i acadèmic.

Segons les paraules de F.G. Páez, el CEIP San Walabonso és un col·legi públic, amb un nivell socio-econòmic mitjà baix. A més, és considerat un centre TIC des de fa ben poc.               Realment, és un centre no privilegiat pel que fa a la dotació i als recursos humans, però aquestes carències són suplides per la il·lusió, les ganes de treballar, i les ganes de traure endavant un projecte amb moltes expectatives, no de futur, sinó de present; perquè les noves tecnologies aplicades a l’educació ja no és utòpica, sinó real. 

Com va defensar Páez a la conferència, no s’ha d’esperar més temps per a integrar les noves tecnologies a les escoles, perquè ja estan perfectament integrades a la societat. Va fer una reflexió el missatge de la qual va ser que no cometérem els errors del passat, i que no esperéssem a fer els canvis, ja que sinó, la societat tornaria a canviar i els canvis que s’hagueren produït quedarien antiquats respecte d’aquesta nova societat.

 També va quedar bastant clar a la conferencia que fa més el que vol que el que pot, i que els responsables de que aquesta nova forma d’ensenyar funcione i es porte a terme adequadament són les noves generacions, ja immerses pràcticament des de l’adolescència en les noves tecnologies i la informàtica.  A més, es va fer referència a la formació del mestre, la qual cosa s’aconsegueix, entre altres, a través de l’experiència i la investigació (l’estudi).

 Respecte al San Walabonso en sí, als seus mestres i alumnes i a les noves tecnologies, cal esmentar els següents punts:

  • Es va aprendre a elaborar el propi material didàctic, perquè al tractar-se d’una cosa innovadora, el material que hi havia a la xarxa era pràcticament nul i inexistent.
  • L’educació està centrada en l’alumnat, on cada alumne és el protagonista del seu procés d’ensenyament-aprenentage.
  • El responsable del canvi a l’aula és el mestre.
  • La integració de les TIC és un dret obligatori, i s’ha de complir en benefici dels alumnes i del mestre.
  • Un dels objectius és aconseguir un alumne “prosumidor”, és a dir, consumidor i productor de continguts.
  • La tecnologia, ajuda a desenvolupar el currículum ocult, cosa que beneficia l’alumnat, ja que així treballa i assoleix coneixements d’una forma més indirecta, però igual de necessaris per a conviure i defendre’s en la vida.

 Per últim, referir  alguns exemples d’activitats que es van comentar i que són interessants tant per desenvolupar el currículum com el currículum ocult de l’alumnat i els objectius i consecucions que es van aconseguir:

- Enregistrar-se la veu: aquesta activitat consistia en què cada alumne havia de llegir un text d’un llibre determinat, i s’havia de gravar la veu, amb la condició indispensable que només s’enregistrarien la veu aquells la lectura dels qual fóra adequada i correcta per al seu nivell, ja que posteriorment, els àudios es pujarien a la xarxa.

- Llegir un conte a una classe de primària de primer cicle: aquesta va ser una activitat molt peculiar perquè va aconseguir uns resultats molt bons, on un xiquet va haver d’esforçar-se per tal de superar, o almenys que no es notara, la seua condició de tartamut.

- Participar en activitats culturals: aquesta va ser una tasca que els mestres van planificar i organitzar amb molta cura, ja que va involucrar tot el poble, va aconseguir que els pares dels alumnes participaren en les activitats culturals que ells desenvoluparien en llocs diferents del poble. Es tractava de fer un record a la cultura antiga d’Andalusia, on es decorava l’escola, es feien maquetes d’edificis de l’època, es vestien d’acord amb l’estil de l’època, etc.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

LA FLORA AUTÒCTONA DE LA COMUNITAT VALENCIANA


La realització del nostre vídeo va resultar un tant complicada; no en el sentit de que la tasca era difícil, sinó pel que fa a qüestions tècniques, és a dir, incompatibilitats informàtiques, combinació de dues maneres diferents de fer el treball en el mateix treball, cosa que va produir que els sons es transposaren de lloc i les imatges i vídeos anaven, com aquell que diu, a la seua.

Finalment vam resoldre el problema, i la gravació va quedar més o menys homogènia.Tot això, els problemes tècnics i la nostra perspicàcia a l’hora de solucionar-los, van ser factors importants d’aprenentatge, és a dir, vam aprendre a utilitzar algunes de les funcions del Movie Maker i vam aconseguir fer un muntatge, si més no, correcte. La utilització d’aquesta eina informàtica té implicacions educatives bastant significatives, ja que es pot emprar com a mitjà audiovisual per fer aprendre a l’alumne la lliçó a través de la imatge,  o per a divulgar aquest material a altres àmbits, perquè al tractar-se de material informàtic, a través de la xarxa és possible aconseguir-ho.

Descarrega la versió de Movie Maker que vulgues, gratuïtament, fent: CLICK 

martes, 3 de noviembre de 2009

UTILITAT DE GOOGLE READER


Google Reader és un servei que ofereix Google, l’objectiu bàsic del qual és portar a terme una administració dels blogs i webs als quals cada persona se subscriu.

Aquest servei, accessible des d’un compte de Google, permet subscriure’s a  blogs i planes web que interessen a l’usuari, amb la finalitat d’oferir-li una gestió de la informació més recent i actual; és a dir, una de les funcions de Google Reader és oferir a l’usuari la informació més actual (provinent de blogs o webs), de manera que s’evite el fet d’anar a consultar cada web o blog per tal de veure si ha posat cap informació nova. Per tant, suposa un gran avantatge pel que fa a l’estalvi de temps, ja que gràcies a aquest servei no s’ha d’estar buscant cada blog o web per separat, sinó que la informació més recent i nova es mostra a la pàgina principal de Reader.

Es tracta, per tant, d’un lloc útil de presentació de nova informació, d’un lloc contínuament actualitzat, eficient per sí mateix, i eficaç, ja que tan ràpid com es publique la informació, es registrarà al compte de l’usuari seguidor.

Subscriure’s és ben senzill; només cal fer click a “añadir suscripción” i posar-hi la direcció URL del lloc web que es vulga seguir.

Aquest sistema, pot reportar una sèrie de beneficis per a la comunitat educativa, tals com seguir el treball d’alguna eminència, i fer-ho de la manera més ràpida, actual i ràpida possible, seguir el mestre els treballs digitals dels seus alumnes, veient en tot moment si són complidors pel que fa al plaç d’entrega d’activitats; veure els alumnes les informacions més actuals dels seus mestres, etc.

D’aquesta manera, la seua funció també és social, ja que permet connectar no persones entre si, sinó informacions de persones, on una persona A, pot seguir el treball d’una persona B, però aquesta persona B pot no seguir el treball de la persona A, però sí el de la persona C. i així successivament. Tot això vol dir que el fet de subscriure’s a un blog o web d’algú no compromet la identitat pròpia, fent possible que l’altra persona no veja qui està subscrit al seu treball; contràriament com passa a Twitter, on sí que és possible veure els seguidors.

martes, 27 de octubre de 2009

ELS MEUS ALUMNES

El vídeo ens mostra la realitat tal qual és, l'era digital en la qual ens trobem immersos. Què és allò que reivindica l'autor a través dels xiquets protagonistes? Dons la poca preparació del professorat pel que fa a l'ús i l'aplicació de les Noves Tecnologies en l'aula. Es convenient pensar que la informàtica és un recurs molt útil que ens ofereix múltiples possibilitats educatives, i encara més, si som nosaltres, els futurs mestres, els qui farem possible que s'aconseguisca aquest objectiu: utilitzar exitosament les Noves Tecnologies, fet possible en l'educand un aprenentatge més eficaç, eficient i durador.

Cal dir, que la família també juga un paper molt important, ja que ha de ser qui inspire a l'alumne, conjuntament amb l'escola, les ganes de treballar, i les ganes de fer-ho d'una manera diferent, que si més no, és més profitosa per a ell. Però no s'ha d'oblidar un aspecte molt important; i és que no només de tecnologia viu la humanitat. Tot i sent la base de l'educació del futur, no s'haurà d'obviar el procediment o el mètode tradicional, ja que sinó, es podrien perdre facultats i habilitats motrius. Per tant, resulta interessant fer-ne una bona gestió de tot el material tecnològic i informàtic, i no abusar-ne d'ell, permetent la no-obstaculització dels procediments considerats tradicionals, per exemple, tallar un paper amb estisores i pegar-ho sobre una base de cartró. Així, podríem dir que la tecnologia no és incompatible amb les manualitats.

Retornant al tema, la baixa preparació digital dels mestres actuals és la fonamentació del vídeo anterior, i el que es demana és un professorat preparat i competent, que satisfaça les necessitats educatives dels seus alumnes, atenent a l'època en què es desenvolupen i el context en què viuen. Per tant, les noves generacions de mestres hem d'adquirir de la manera més satisfactòria possible, les competències digitals suficients com per a poder afrontar una classe de la nova era; l'era digital. Almenys la base la tindrem, i l'experiència ens formarà.

lunes, 26 de octubre de 2009

MAPA AMB LLOCS SIGNIFICATIUS DE CASTELLÓ


Ver Mapa amb llocs identificatius de Castelló en un mapa más grande

   El procés que he seguit a l'hora de realitzar l'activitat de localitzar a Google Maps alguns dels llocs significatius de la ciutat de Castelló, ha estat el següent: he triat les fotografies pertienents i les he pujades a Flickr per tal d'adjudicar-los una licència de Creative Commons, amb l'objectiu de que no es faça un ús comercial de les imatges. Després he obert Google Maps i he estat inspeccionant el seu funcionament. He entrat amb el meu usuari, i he creat un nou mapa. Allí, he marcat amb una xinxeta els llocs que figuren al mapa de dalt, i a través de l'opció del text enriquit, he pogut col·locar tant l'enllaç a altres pàgines, com la fotografia de cada emplaçament. Finalment, he copiat el codi Html, i l'he introduït al meu blog, fent-se visibles els resultats de l'activitat.

   El que he aprés amb aquesta tasca ha estat introduir-me en un món que desconeixia, ja que la funció de la gestió de mapes que ofereix Google no l'havia utilitzada. He pogut comprendre l'eficàcia d'aquesta eina, a través de la creació d'un mapa personalitzat de la ciutat de Castelló, fent possible l'adquisició de noves habilitats; habilitats de cercar informació i gestionar-la sense tenir idea dels procediments a través dels quals seria possible la consequció de l'activitat. Ha sigut tot un repte.

   Aquests procediments, són molt importants, donat que són un material educatiu en potència, és a dir, són aptes per a l'adquisició de nous coneixements i habilitats en l'alumnat, però que si no s'utilitzen, s'està perdent una font essencial del desenvolupament integral de l'alumnat. Per tant, seria convenient implicar l'educand en aquests tipus de treballs, per tal que assolisquen el saber procedimental i cognoscitiu necessaris com per a que puguen afrontar de manera satisfactòria els problemes i devenirs de la vida quotidiana.

TWITTER I L'EDUCACIÓ


   Primerament, cal tenir ben clar què és Twitter i per a què s’utilitza, així com algunes de les seues particularitats. Twitter és un servei social a través de la xarxa d’Internet, que permet connectar entre sí al nombre de persones que cada usuari considere. Es tracta d’un sistema que aconsegueix dues coses; seguir els treballs o informacions d’altres persones, i que el treball de cada usuari puga ser seguit per la resta de membres, cosa que resulta beneficiosa per a les dues parts; els seguidors i els que segueixen el treball d’altres. Però no només queda allí la cosa, sinó que Twitter, tot i no estant enregistrat, proporciona a l’usuari o al visitant un servei de buscador d’informació on s’introdueix la o les paraules clau, i automàticament apareixen les entrades més recents sobre el tema que s’està buscant (també es poden cercar entrades més antigues, relacionades amb allò que s’està buscant). 

   Amb tot això, de vegades, no sempre es troba allò que es busca; i és que el servei de cerca no sempre satisfà les necessitats de l’usuari i el visitant, ja que quan es busca alguna cosa, els resultats són informacions relacionades amb allò buscat i no exactament el que es busca. Malgrat això, moltes vegades sí que resulta útil i efectiu.
A banda de tot això, aquest servei social, conté la funció dels “microbloggings”, és a dir, una mena de missatgeria que permet als usuaris escriure fins a 140 caràcters per tal de reflectir els titulars de les seues informacions. Per tant, es tracta d’un sistema molt actualitzat on les entrades queden ordenades segons l’actualitat de les mateixes, quedant les més antigues, més endarrerides.

   Tota l’explicació anterior serveix per a argumentar les implicacions en educació que té Twitter, on de fet, cada vegada amb més consolidació, està esdevenint un nou portal d’informació que beneficia tant a professors com a alumnes, donat que ofereix la possibilitat de connectar a través de la funció seguidors/seguits als membres usuaris d’aquesta singular plataforma. La metodologia per tal d’aplicar l’educació en aquest lloc virtual no és concreta, sinó que és molt diversa. Això és, el mestre pot oferir als seus alumnes, els seus treballs, investigacions, informacions, etc, i els alumnes poden seguir-les i treballar-les al mateix temps, ja que la rapidesa és una de les característiques fonamentals d’aquest servei. O també poden ser els alumnes els qui construisquen el coneixement, i el compartisquen amb la resta de companys i amb el mestre, fent l’ús de les Noves Tecnologies instantàniament, cosa que és fonamental per tal que l’alumnat assolisca les competències bàsiques que recull la legislació. Per tant, cada vegada serà més freqüent l’ús de les Noves Tecnologies com a mitjà del procés d’ensenyament-aprenentatge i s’aconseguirà que l’alumnat es desenvolpe integralment.
Però, no només en l’escola, sinó fora d’ella, perquè l’adquisició d’aquestes habilitats i capacitats ha de ser projectada i no estancada, és a dir, no s’ha de quedar a l’escola i quan s’acaba el curs s’oblida allò aprés, sinó que ha de tenir un enfocament de futur, on allò aprés siga la base de tota aquella activitat que, fora de l’escola, siga quotidiana i d’ús assidu.

   Per a finalitzar, comentaré el que he aprés amb l’activitat.
 He comprovat l’eficàcia del buscador d’informació, que com deia abans, és bona però podria millorar. A més, he pogut inserir l’enllaç del meu blog al meu usuari per tal de donar a conéixer les meues informacions, he estat inspeccionant Twitter, per tal de conéixer-ne millor el funcionament, i en definitiva, he pogut comparar els diferents espais virtuals (Flickr, FriendFeed, Delicious, Twitter, etc) amb l’objectiu de saber la finalitat de cadascun. 

martes, 20 de octubre de 2009

L'ESCOLA 2.0


La web 2.0 representa un avanç de tipus variat, és a dir, tecnològic, informàtic i social, entre altres; però, també educatiu, ja que l’educació a la qual fa referència l’Escola 2.0 se serveix dels beneficis que la web 2.0 li proporciona.

Quins beneficis aporta la web 2.0 per a la comunitat que fa servir la xarxa? La capacitat de comunicar-se, cooperar i compartir.
Tots els recursos digitals que ens ofereix la xarxa estaran a la disposició de les persones, en la mesura del possible i limitat per la naturalesa dels programes i aplicacions (software lliure o no lliure), amb l’objectiu de facilitar la comunicació entre les persones, per molt lluny que estiguen. Un altre benefici és la cooperació i la col·laboració, que poden dur-se a terme en forma de projectes digitals comuns, o individuals però amb possibilitat de participació, per tal d’afavorir la implicació personal i/o de grup. I el fet de compartir tota una sèrie de material, que, oferit per cadascú, amb prèvia autorització, faça possible interactuar més directament amb altres persones, i donar a conéixer objectives i/o subjectives informacions, siguen interessants o irrellevants.

Però, com seria l’Escola 2.0?
Es tractaria d’una institució docent que incorporara una metodologia pràctica d’ensenyament i aprenentatge, a través dels recursos tecnològics i informàtics que estiguen al seu abast en eixe moment. 
Per tant, hauria de ser innovadora respecte a la forma d’educar tradicional (llapis, bolígraf, llibres i algun que altre ordinador) per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat i que puga assolir el màxim possible de saber cognoscitiu, i saber procedimental. I, a més, hauria de ser una escola indagadora, és a dir, que no s’ancore en una metodologia concreta, sinó que vaja canviant i adaptant-se als temps que corren, que vaja transformant-se a mesura que es transforme la societat, i que estiga en constant evolució. Que investigue noves formes de portar a terme la didàctica, i que reflexione sobre l’eficàcia i l’eficiència d’aquesta.
Pel que fa a l’alumnat, es procurarà que la col·laboració i coopració entre els companys siga l’eix fonamental, a partir del qual s’estructure el coneixement, ja que tal i com cita John Sealy Brown, “el coneixement flueix en el marc d’una pràctica compartida, però s’estanca quan una pràctica no és compartida”.
A més, la preocupació del docent, no només és que l’alumnat adquirisca totes les habilitats i coneixements que apareixen als currícula i que una vegada apresos, amb el temps s’obliden per no utilitzar-los; sinó que, fora del context escolar, l’alumnat siga capaç de defendre’s en la vida i que tot allò que haja aprés a l’escola, tinga una aplicació real, i no suposada com passa sovint. Per tant, és important destacar l’acció del mestre com a element de reforç de l’ús de la tecnologia pràctica que tinga una projecció fora de l’àmbit escolar.
I per finalitzar, el tema de “els deures”. Una escola 2.0 hauria de ser conscient de la transició en què ens trobem immers, o el que és el mateix, hauria d’adonar-se’n de la doble vessant que es presenta: l’educació de llibre, i l’educació d’ordinador. L’escola 2.0 hauria de saber compatibilitzar les dues formes d’ensenyar, ja que les dues es complementen i no cauen en contradicció. De vegades és més convenient utilitzar-ne unes o unes altres, encara que els beneficis de les de l’ordinador siguen aparentment “insuperables”.




PER A QUÈ SERVEIX FRIENDFEED?


Friendfeed és una mena de xarxa social, però en realitat no és ben bé així. El que sí que és cert és que és un servei social, que cada vegada té més afiliats, tot i tenint en compte que és un recurs presentat al 2008, amb la qual cosa és molt recent. El seu ús s'està estenent per tot el món i l'estat espanyol és un dels consumidors més significatius, exceptuant a Estats Units, Japó, Índia i Xina, entre altres.

Friendfeed constitueix una poderosa ferramenta de relació de xarxes; és a dir, permet concentrar en una mateixa plana diversos enllaços a altres planes, possibilitant a la resta d'usuaris veure les accions que un membre està portant a terme en aquest servei.Per aquest motiu, és un lloc molt actualitzat, on apareixen instantàniament els últims canvis que un usuari inscrit haja fet.

A més, serveix per a comunicar-se. Per què? Perquè per una banda permet trobar informació sobre un tema determinat, on els enregistrats en aquest servei, a través d'altres serveis, fan arribar les seues informacions; i per una altra banda perquè no només és un element de recepció, sinó d'acció, on es pot reflectir tot allò que l'usuari fa des d'altres llocs, com es comentava abans. Friendfeed, és com si fora l'inventari de cada usuari, com el resum de tot allò que fa per la xarxa(allò que ell vulga que se sàpia sobre les seues accions a la Internet), i per tant, una valuosíssima aplicació sobre la informació a nivell mundial.

VIDA ESTUDIANTIL A LA UNIVERSITAT



martes, 13 de octubre de 2009

SÓC MESTRE; NOVES TECNOLOGIES, PER A QUÈ?


El context en el qual heu de situar-vos per tal d'entendre l'escrit és el següent: he acabat la carrera de magisteri i he trobat treball en un centre educatiu de Castelló. En aquest centre m'han assignat una classe de cinqué de primària i fa una setmana que han arribat una sèrie d’eines informàtiques entre les quals hi ha una pissarra digital, uns ordinadors portàtils per als alumnes i per al mestre, i discs interactius amb múltiples activitats relacionades amb el temari que hi apareix als llibres de text. Però, de moment, aquest material es troba guardat al magatzem. S’ha de fer alguna cosa per treure-li profit.
És ací on ve la meua proposta, aprofitar al màxim tots els recursos tecnològics que, aplicant-los a l’educació, donen com a resultat l’assoliment de les competències bàsiques en matèria del Tractament de la informació i competència digital dels meus alumnes. Per tal de portar a terme això, és necessari fer una bona gestió dels recursos informàtics i tecnològics; per tant, es necessita una metodologia o una manera d’incorporar amb normalitat el nou material a la classe, de forma que l’alumnat puga assolir la competència digital a la qual fan referència el BOE i el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell.
És important determinar les finalitats de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu i quins objectius es volen aconseguir amb la seua introducció. És ara quan exposaré per a què faré servir aquestes TIC.
Els ordinadors portàtils seran l’eina fonamental de treball de l’estudiant, sent la pissarra digital l’element de suport i de projecció d’imatges, bé des de la xarxa d’internet o des dels mateixos ordinadors. Els alumnes hauran de fer els exercicis a través del teclat o via pantalla tàctil; per tant s’afavoreix l’adquisició de coneixements utilitzant les noves tecnologies, encara que no s’ha d’obviar el treball manual ja que les noves tecnologies, segons el meu punt de vista, han de ser un complement important, però no un substitut. A més, la pissarra digital ofereix una àmplia gamma de possibilitats, donat que les matèries com geografia, ciències naturals o matemàtiques, es fan més comprensibles donat que projecta imatges tridimensionals, mapes complets, permet ampliacions i parar-se a veure el detall, etc. És a dir, és un mitjà excel·lent que exemplifica la teoria fent, si més no, més interessant la matèria.
Un dels casos més famosos de l’aplicació d’aquests recursos informàtics a l’aula són els tablet PC de l’escola d’Ariño, gràcies als quals, els alumnes van adquirint les competències bàsiques digitals; dit d’una altra manera, aprenen a buscar informació, a contrastar-la amb altres fonts, a determinar els missatges que els arriben enfrontant-se a ells amb l’esperit crític que l’experiència i els coneixements apresos els proporcionen, etc. Cal dir que les TIC són eines pràctiques mitjançant les quals es poden abordar totes les matèries, això és, és transversal perquè des d’elles es poden abordar la majoria de les assignatures curriculars, donant així, un altre punt a favor per al seu ús.
Però la finalitat última de la incorporació de les TIC a l’aula no és restringir el seu àmbit d’ús, és a dir, no és només saber utilitzar-les a l’escola per tal de resoldre les activitats proposades pel mestre, sinó que el que es pretén és que l’alumnat adquirisca els coneixements suficients i indispensables com per a afrontar la vida i salvar els problemes quotidians, els infortunis diaris; saber detectar amb més facilitat problemes de caire informàtic a nivell de hardware i software, editar de la forma més satisfactòria textos, crear o editar imatges, buscar informació per la xarxa tot i sabent la manera més adequada per fer-ho, etc.
La conclusió a la qual es por arribar és que les TIC aplicades a l’educació són un poderós mitjà de comunicació i de transmissió de saber, que no només són útils a l’escola sinó que són fins i tot necessàries en la vida real. Per tant, s’ha de saber fer un bon ús d’elles amb l’objectiu final, encara que un tant utòpic, de millorar el món.

miércoles, 7 de octubre de 2009

EXPERIÈNCIA SOBRE LA CREACIÓ D'AQUEST BLOG

El fet d'haver creat aquest espai digital ha estat una experiència curiosa per dos motius; el primer és perquè ja té una temàtica definida, és a dir, l'educació a través del suport informàtic o de les noves tecnologies. A diferència d'altres blogs, aquest tindrà un caràcter didàctic i educatiu quant a continguts es refereix, no com altres que contenen informacions de molts tipus que no tenen res a veure les unes amb les altres. El segon motiu és perquè no és l'únic blog que he fet o en el qual he col·laborat, per tant, ja tinc una certa experiència al respecte. A continuació posaré un enllaç del blog en el qual sóc col·laborador, encara que molt poc habitual. Es tracta d'un blog creat pel departament de biologia i geologia de l'institut IES Politècnic de Castelló, per tant es tracta d'una iniciativa educativa on s'incorpora l'ús de les noves tecnologies tant a l'aula com fora d'ella, ja que els alumnes tenen accés prèviament autoritzat pel professor o professora, on realitzen posts sobre els temes donats a classe i aquells d'interés general per a la comunitat científica: alumnatbiogeo.
A banda de tot això, crear aquest blog, que pense interessant, m'ha reportat conéixer noves funcions que desconeixia respecte a les ferramentes que ens proporciona blogger, tals com la introducció de gadgets, que ajuden a configurar l'aspecte del blog, funcions de dret d'admissió pel que fa a la regulació de comentaris,etc. Espere trobar el mètode per treure-li partit a totes les funcions que ens ofereixen i poder esdevenir aquest blog, si més no, en un dels més complets i amb varietat d'informació d'educació i didàctica. Cal tenir en compte que la creació d'aquest blog suposa l'inici, i no és lògic esperar que en quatre dies el blog siga complet. Per tant, serà necessari esperar un determinat període de temps per poder veure el fruit de l'esforç, els resultats.