miércoles, 23 de diciembre de 2009

EL MEU PLE I GLIFFY

Per fer més gran la imatge, fes clic ací: ampliar


Gliffy és una eina digital que ens permet confeccionar esquemes, diagrames, representacions gràfiques dels continguts de determinades matèries, i en síntesi, és una aplicació didàctica molt eficient i potent. 

El procés d'enregistrament és senzill; et dónes d'alta amb el teu correu electrònic i la contrasenya, i directament apareix el teu panell amb les diferents funcions a l'hora de confeccionar el teu diagrama. Cal dir, que una de les funcions que té, a ressaltar, és l'opció de privatitzar o fer públic el teu treball, cosa que permet que la resta d'usuaris puguen veure i utilitzar el teu propi treball (en cas que poses l'opció de fer públic el treball). A més, ens ofereix l'oportunitat de modificar el tamany del treball i incrustar-lo als blogs o les planes web. Per tant, es tracta d'una ferramenta molt útil, ja que a banda de permetre fer esquemes o mapes conceptuals, possibilita divulgar-los a través de plataformes digitals (blogs, webs, etc).

Com totes les aplicacions, Gliffy té algunes limitacions. És a dir, permet construir i elaborar artefactes senzills i simples, amb imatges, text, fletxes i figures; però, estructures més elaborades i complexes difícilment podria assolir-les. Es tracta d'una eina per a anar introduint-se en la fabricació d'esquemes on-line, però potser no siga la més perfecta, ni molt menys, ja que com deia abans, és un tant limitada.

Malgrat tot, és útil i pràctica; i realment, és més que suficient, perquè per molts retocs i impacte visual que haja, si el contingut i la forma d'esquematitzar no s'adequa a les necessitats d'aprenentatge de les persones, ja no és ni útil, ni pràctica. Aleshores, no és tant què poses, sinó com ho poses.


martes, 1 de diciembre de 2009

LA NOSTRA WEBQUEST

Amb aquest treball hem descobert el que és una webquest: una ferramenta per a desenvolupar uns determinats continguts triats pel mestre, de forma creativa, útil i pràctica ja que amb aquests tipus de tasques, l’alumnat assimila millor els coneixements, perquè s’involucra més en la consecució de l’activitat utilitzant nous utensilis per a realitzar les diverses activitats ja que té més ganes d’aprendre i descobrir el món.

Les webquest són unes eines molt útils perquè poden abarcar distintes competències i àrees, on els alumnes creen el seu propi material, i a més, constitueix una forma innovadora de dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, i desperta el seu interés i ganes de fer les coses.

Amb aquest tipus de treballs, es contribueix a l’aprenentatge dels alumnes que fan l’activitat i de la resta de persones que la veuen per Internet.

Un apunt important a l’hora de realitzar una WebQuest és que ha d’estar ben explicada, detallada i adequada a l’edat, nivell, característiques i necessitats de l’alumnat al qual va dirigida. A més, ha d’estar oberta a canvis, modificacions i suggeriments.

Pel que fa al nostre aprenentatge, cal dir que ens hem adonat que existeixen diverses opcions per transmetre els coneixements als alumnes i diverses formes de fer les activitats, a banda del llibre de text tradicional. Hem aprés a relacionar objectius, continguts i competències bàsiques, a elaborar una rúbrica que s’adequa a les activitats, hem desenvolupat la nostra visió creativa sobre les coses, i en definitiva, hem treballat un recurs que té moltes utilitats per al nostre futur professional.

sábado, 21 de noviembre de 2009

PERILL PER ALS XIQUETS? LA INTERNET I HAPPY TREE FRIENDS



"Happy tree friends" és una sèrie de dibuixos animats creada exclussivament per a adults, però amb el desenvolupament d'Internet i el fàcil accés per als xiquets a portals de la xarxa arxiconeguts i simples d'utilitzar, com ara youtube, aquesta sèrie d'animació s'ha convertit en un artefacte molt perillós.

Els vídeos que apareixen més amunt, són una mostra que reflexa l'essència d'aquestos dibuixos; la seua temàtica és molt diversa, és a dir, cada capítol és una història diferent, però totes les històries tenen un factor comú: la VIOLÈNCIA. En totes les escenes (la seua durada és aproximadament de 3 minuts), la mort n'és el desenllaç, i els mitjans imagineu-vos-els. I pel que fa als personatges cal dir que són uns éssers, uns animalets, d'aspecte inofensiu, amable, i angelical, que fan un ús exagerat de la violència, on el seu final sempre és tràgic.

Però, són realment perillosos per als xiquets? Doncs sí, a la plana web oficial apareixen els símbols de prohibit veure la sèrie a menors. Tot i així, aquestos símbols es troben estratègicament posats, i d'una manera difosa per tal que no es vegen amb claredat. A banda d'això, i per a més inri, les armes que utilitzen, no són armes com a tals, sinó són materials utilitzats en la vida quotidiana (tisores, bombetes de llum, vehicles...), en definitiva, objectes a l'abast de qualsevol persona. I el seu llenguatge és universal, la gesticulació, els moviments, cosa que afavoreix que arribe a qualsevol receptor, siga quin siga el seu idioma.

De fet, al voltant d'aquest fenòmen, que va arribar al seu punt més àlgid a l'any 2000, s'han organitzat una sèrie d'associacions de pares i mares, l'objectiu de les quals és l'eradicació d'aquesta sèrie de dibuixos, o, si més no, restringir la seua visió als adults.

Què hi penseu sobre tot això? Estan els xiquets d'avui dia en perill? Jutgeu-ho per vosaltres mateixos.

Més capítols fent click: 1-2-3-4-5-6


jueves, 19 de noviembre de 2009

LES NOVES TECNOLOGIES AL COL·LEGI DE SAN WALABONSO


El passat 12 de novembre va tenir lloc, a Benicàssim, una conferència sobre l’aplicació de les noves tecnologies a l’escola de San Walabonso, a Niebla (Huelva).  El “conductor” de la xarrada va ser Fernando García Páez, un mestre totalment immers en l’ús de les noves tecnologies a l’aula, i va assistir-hi gent pertanyent a l’àmbit educatiu i acadèmic.

Segons les paraules de F.G. Páez, el CEIP San Walabonso és un col·legi públic, amb un nivell socio-econòmic mitjà baix. A més, és considerat un centre TIC des de fa ben poc.               Realment, és un centre no privilegiat pel que fa a la dotació i als recursos humans, però aquestes carències són suplides per la il·lusió, les ganes de treballar, i les ganes de traure endavant un projecte amb moltes expectatives, no de futur, sinó de present; perquè les noves tecnologies aplicades a l’educació ja no és utòpica, sinó real. 

Com va defensar Páez a la conferència, no s’ha d’esperar més temps per a integrar les noves tecnologies a les escoles, perquè ja estan perfectament integrades a la societat. Va fer una reflexió el missatge de la qual va ser que no cometérem els errors del passat, i que no esperéssem a fer els canvis, ja que sinó, la societat tornaria a canviar i els canvis que s’hagueren produït quedarien antiquats respecte d’aquesta nova societat.

 També va quedar bastant clar a la conferencia que fa més el que vol que el que pot, i que els responsables de que aquesta nova forma d’ensenyar funcione i es porte a terme adequadament són les noves generacions, ja immerses pràcticament des de l’adolescència en les noves tecnologies i la informàtica.  A més, es va fer referència a la formació del mestre, la qual cosa s’aconsegueix, entre altres, a través de l’experiència i la investigació (l’estudi).

 Respecte al San Walabonso en sí, als seus mestres i alumnes i a les noves tecnologies, cal esmentar els següents punts:

  • Es va aprendre a elaborar el propi material didàctic, perquè al tractar-se d’una cosa innovadora, el material que hi havia a la xarxa era pràcticament nul i inexistent.
  • L’educació està centrada en l’alumnat, on cada alumne és el protagonista del seu procés d’ensenyament-aprenentage.
  • El responsable del canvi a l’aula és el mestre.
  • La integració de les TIC és un dret obligatori, i s’ha de complir en benefici dels alumnes i del mestre.
  • Un dels objectius és aconseguir un alumne “prosumidor”, és a dir, consumidor i productor de continguts.
  • La tecnologia, ajuda a desenvolupar el currículum ocult, cosa que beneficia l’alumnat, ja que així treballa i assoleix coneixements d’una forma més indirecta, però igual de necessaris per a conviure i defendre’s en la vida.

 Per últim, referir  alguns exemples d’activitats que es van comentar i que són interessants tant per desenvolupar el currículum com el currículum ocult de l’alumnat i els objectius i consecucions que es van aconseguir:

- Enregistrar-se la veu: aquesta activitat consistia en què cada alumne havia de llegir un text d’un llibre determinat, i s’havia de gravar la veu, amb la condició indispensable que només s’enregistrarien la veu aquells la lectura dels qual fóra adequada i correcta per al seu nivell, ja que posteriorment, els àudios es pujarien a la xarxa.

- Llegir un conte a una classe de primària de primer cicle: aquesta va ser una activitat molt peculiar perquè va aconseguir uns resultats molt bons, on un xiquet va haver d’esforçar-se per tal de superar, o almenys que no es notara, la seua condició de tartamut.

- Participar en activitats culturals: aquesta va ser una tasca que els mestres van planificar i organitzar amb molta cura, ja que va involucrar tot el poble, va aconseguir que els pares dels alumnes participaren en les activitats culturals que ells desenvoluparien en llocs diferents del poble. Es tractava de fer un record a la cultura antiga d’Andalusia, on es decorava l’escola, es feien maquetes d’edificis de l’època, es vestien d’acord amb l’estil de l’època, etc.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

LA FLORA AUTÒCTONA DE LA COMUNITAT VALENCIANA


La realització del nostre vídeo va resultar un tant complicada; no en el sentit de que la tasca era difícil, sinó pel que fa a qüestions tècniques, és a dir, incompatibilitats informàtiques, combinació de dues maneres diferents de fer el treball en el mateix treball, cosa que va produir que els sons es transposaren de lloc i les imatges i vídeos anaven, com aquell que diu, a la seua.

Finalment vam resoldre el problema, i la gravació va quedar més o menys homogènia.Tot això, els problemes tècnics i la nostra perspicàcia a l’hora de solucionar-los, van ser factors importants d’aprenentatge, és a dir, vam aprendre a utilitzar algunes de les funcions del Movie Maker i vam aconseguir fer un muntatge, si més no, correcte. La utilització d’aquesta eina informàtica té implicacions educatives bastant significatives, ja que es pot emprar com a mitjà audiovisual per fer aprendre a l’alumne la lliçó a través de la imatge,  o per a divulgar aquest material a altres àmbits, perquè al tractar-se de material informàtic, a través de la xarxa és possible aconseguir-ho.

Descarrega la versió de Movie Maker que vulgues, gratuïtament, fent: CLICK 

martes, 3 de noviembre de 2009

UTILITAT DE GOOGLE READER


Google Reader és un servei que ofereix Google, l’objectiu bàsic del qual és portar a terme una administració dels blogs i webs als quals cada persona se subscriu.

Aquest servei, accessible des d’un compte de Google, permet subscriure’s a  blogs i planes web que interessen a l’usuari, amb la finalitat d’oferir-li una gestió de la informació més recent i actual; és a dir, una de les funcions de Google Reader és oferir a l’usuari la informació més actual (provinent de blogs o webs), de manera que s’evite el fet d’anar a consultar cada web o blog per tal de veure si ha posat cap informació nova. Per tant, suposa un gran avantatge pel que fa a l’estalvi de temps, ja que gràcies a aquest servei no s’ha d’estar buscant cada blog o web per separat, sinó que la informació més recent i nova es mostra a la pàgina principal de Reader.

Es tracta, per tant, d’un lloc útil de presentació de nova informació, d’un lloc contínuament actualitzat, eficient per sí mateix, i eficaç, ja que tan ràpid com es publique la informació, es registrarà al compte de l’usuari seguidor.

Subscriure’s és ben senzill; només cal fer click a “añadir suscripción” i posar-hi la direcció URL del lloc web que es vulga seguir.

Aquest sistema, pot reportar una sèrie de beneficis per a la comunitat educativa, tals com seguir el treball d’alguna eminència, i fer-ho de la manera més ràpida, actual i ràpida possible, seguir el mestre els treballs digitals dels seus alumnes, veient en tot moment si són complidors pel que fa al plaç d’entrega d’activitats; veure els alumnes les informacions més actuals dels seus mestres, etc.

D’aquesta manera, la seua funció també és social, ja que permet connectar no persones entre si, sinó informacions de persones, on una persona A, pot seguir el treball d’una persona B, però aquesta persona B pot no seguir el treball de la persona A, però sí el de la persona C. i així successivament. Tot això vol dir que el fet de subscriure’s a un blog o web d’algú no compromet la identitat pròpia, fent possible que l’altra persona no veja qui està subscrit al seu treball; contràriament com passa a Twitter, on sí que és possible veure els seguidors.

martes, 27 de octubre de 2009

ELS MEUS ALUMNES

El vídeo ens mostra la realitat tal qual és, l'era digital en la qual ens trobem immersos. Què és allò que reivindica l'autor a través dels xiquets protagonistes? Dons la poca preparació del professorat pel que fa a l'ús i l'aplicació de les Noves Tecnologies en l'aula. Es convenient pensar que la informàtica és un recurs molt útil que ens ofereix múltiples possibilitats educatives, i encara més, si som nosaltres, els futurs mestres, els qui farem possible que s'aconseguisca aquest objectiu: utilitzar exitosament les Noves Tecnologies, fet possible en l'educand un aprenentatge més eficaç, eficient i durador.

Cal dir, que la família també juga un paper molt important, ja que ha de ser qui inspire a l'alumne, conjuntament amb l'escola, les ganes de treballar, i les ganes de fer-ho d'una manera diferent, que si més no, és més profitosa per a ell. Però no s'ha d'oblidar un aspecte molt important; i és que no només de tecnologia viu la humanitat. Tot i sent la base de l'educació del futur, no s'haurà d'obviar el procediment o el mètode tradicional, ja que sinó, es podrien perdre facultats i habilitats motrius. Per tant, resulta interessant fer-ne una bona gestió de tot el material tecnològic i informàtic, i no abusar-ne d'ell, permetent la no-obstaculització dels procediments considerats tradicionals, per exemple, tallar un paper amb estisores i pegar-ho sobre una base de cartró. Així, podríem dir que la tecnologia no és incompatible amb les manualitats.

Retornant al tema, la baixa preparació digital dels mestres actuals és la fonamentació del vídeo anterior, i el que es demana és un professorat preparat i competent, que satisfaça les necessitats educatives dels seus alumnes, atenent a l'època en què es desenvolupen i el context en què viuen. Per tant, les noves generacions de mestres hem d'adquirir de la manera més satisfactòria possible, les competències digitals suficients com per a poder afrontar una classe de la nova era; l'era digital. Almenys la base la tindrem, i l'experiència ens formarà.